Ni un pam de terra. Jornalers a la regió de Girona / Marciano Cárdaba Carrascal
Cárdaba Carrascal, Marciano


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 117-135 : il. (Dossier. Els grups socials : diversitat i conflicte) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Amb motiu de la reforma agrària republicana, el govern espanyol constituí un organisme estatal per a portar-la a terme: l'Institut de Reforma Agrària (IRA). Per a planificar la futura distribució de la terra expropiada, l'IRA enllestí un Censo de campesinos on consten els camperols més mancats de terra i la seva condició de jornalers, petits propietaris, arrendataris o parcers. Aquest article, a partir de les estadístiques del cens provincial de Girona, és una aproximació al nombre de jornalers agrícoles que, sense terra en propietat, subsistien a la regió de Girona venent la seva força de treball com a assalariats durant el primer període de la Segona República (1931-1936).

Cuando el rentista no es derrotado : el caso de la rabassa catalana, 1890-1936 / Juan Carmona, James Sipmson
Carmona, Juan


En: Historia agraria. Murcia, 89 (Abril 2023), p. 193-221 (Estudios) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques.

Pelai Negre: un hisendat gironí i la qüestio agrària / Enric Saguer i Javier Tébar
Saguer i Hom, Enric


En: Revista de Girona. Girona. Any 37, núm. 144 (1991) , p. 67-71 : il. (Dossier) 
Bibliografia.

Gran conferència pel dia 17 de maig 1934 a càrrec del soci i propagandista d'Esquerra, Elies Romeu i Torres, Delegat a la Comarcal de l'[sic] Unió de Rabassaires del Vendrell : dissertarà sobre el tema "Sabotatge de la "Lliga" a la Llei de Contractes de Conreu" [Material gràfic] / Foment Republicà de Sans[sic] adherit a Esquerra Republicana de Catalunya



[Barcelona] : Impr. Borràs, 1934
1 cartell ; 88 * 64 cm
La reproducció digital del document forma part de la col·lecció de la Memòria Digital de Catalunya: Cartells del Pavelló de la República (Universitat de Barcelona).

Desamortització i reforma agrària liberal a les terres de Lleida / Enric Vicedo i Rius
Vicedo i Rius, Enric


En: 044912 El Món rural català a l'època de la revolució liberal : III Jornades d'Estudis d'Història : 2,3 i 4 de novembre de 1990. Vol. 1. Ponències. Lleida ; Cervera : Universitat de Lleida : Universidad Nacional de Educación a Distancia. Centre Associat, [1991-1995]. p. 85-119

Fam de pa i de terra : la col·lectivització agrària a Catalunya / [resenya de:] Guillem Puig Vallverdú
Puig Vallverdú, Guillem


En: Historia agraria. Murcia, 72 (Agost 2017), p. 212-2016 (Crítica de libros) 
Referències bibliogràfiques.
Ressenya de:
. Fam de pa i de terra : la col·lectivització agrària a Catalunya / Antoni Gavaldà. Tarragona : Publicacions URV, Gavaldà i Torrents, Antoni

Fam de pa i de terra : la col·lectivitació agrària a Catalunya / [ressenya de] Josep M. Pons-Altés
Pons i Altés, Josep Maria


En: Cooperació Catalana. Barcelona, núm. 405 (gener 2017), p. 22-23 : il. (Ressenya) 
Ressenya de:
- Gavaldà i Torrents, Antoni. Fam de pa i de terra : la col·lectivització agrària a Catalunya / Antoni Gavaldà. Tarragona : Publicacions URV, 2016

Fam de pa i de terra : la col·lectivització agrària a Catalunya / Antoni Gavaldà
Gavaldà i Torrents, Antoni


Tarragona : Publicacions URV, 2016
236 p. ; 24 cm (Recerca, 35) 
Bibliografia.
ISBN 9788484244011

El relat d'Antoni Gavaldà té un gran interès per a tots aquells que estiguin interessats a conèixer el que va succeir a Catalunya durant la Guerra Civil, ja que els problemes generals que afectaven l'economia catalana es barrejaren amb la diversitat de preses de posició ideològiques, que, a la seva vegada, recobrien interessos dispars i, per tant, preferències alternatives sobre la manera d'endegar el camp. Estudis d'aquesta mena ens estan donant una bona aproximació a la complexa història d'aquells anys. (Editorial).

Acció Agrícola d'Igualada i el conflicte rabassaire (1931-1936) / Jordi Planas
Planas i Maresma, Jordi


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 66 (2013) , p. 123-151
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Pagesia, accés a la terra i desenvolupament històric / Enric Vicedo Rius
Vicedo i Rius, Enric


Lleida : Pagès, 2015
230 p. ; 24 cm (Sèrie Estudis, 151) 
ISBN 9788499757001

Aquest llibre analitza els ritmes d'expansió agrícola i ramadera des de la primeria del segle XVII fins el procés d'adquisició definitiva de la terra, en la major part dels latifundis, ja a finals de 1960. L'estudi incorpora l'anàlisi de les rendes senyorials i les rendes de la terra; les formes d'accés a la terra per part de la pagesia de les poblacions properes als latifundis; les característiques de la contractació agrària; l'impacte de la reforma agrària liberal en la propietat de bona part dels latifundis; la resolució del conflicte entre canonges i beneficiats; i la conflictivitat en relació a l'accés de la pagesia precària a la terra en els tres moments clau: 1918- 1923, 1931-1936 i 1965-1968.

Reforma o revolució? La propietat de la terra a la Selva del Camp durant la Guerra Civil (1936-1939) / Guillem Puig Vallverdú
Puig Vallverdú, Guillem


En: Butlletí del Centre d'Estudis Selvatans. La Selva del Camp. segona època, núm. 7 (2013) , p. 11-28 (Articles) 
Bibliografia i fonts.

Des de l'inici del conflicte, la rereguarda republicana es va veure inmersa en una revolució que va transgredir un dels fonaments de l'estat liberal, la propietat privada. Les ocupacions de propietats van ser una pràctica habitual, però no va afectar a totes; només les que havien donat suport a l'alçament. No obstant això, s'ha tendit a considerar la col·lectivització com un fenomen habitual de la rereguarda sense tenir en ompte altres models de l'estructura de la propietat de la terra. Amb aquest article, tot partint de l'anàlisi d'un poble del Camp de Tarragona, la Selva del Camp, es vol demostrar que això no fou així. Així doncs, veurem que el factor revolucionari només va ser present durant els primers mesos de la guerra, fins que la Generalitat va ser capaç de prendre el control de la situació.

República, reforma i crisi : el Camp de Tarragona 1931-1936 / Montserrat Duch Plana
Duch i Plana, Montserrat


Tarragona : El Mèdol, 1994
188 p. : il. ; 24 cm (Fòrum, 6) 
ISBN 84-86542944

Aproximació als conflictes agraris a les comarques gironines durant la II República / Josep Matas i Balaguer
Matas i Balaguer, Josep


En: 144081 La II República, 60 anys després : estudis sobre les comarques gironines. Girona, Cercle d'Estudis Històrics i Socials. p. 19-37

Notes. Apèndix.

Los Aparceros y su lucha contra la Unión Laical de Beneficiados : el conflicto de Gatén y Safareig durante el primer tercio del siglo XX / Enric Vicedo Rius
Vicedo i Rius, Enric


En: 115235 Josep Fontana : història i projecte social. Reconeixement d'una trajectòria. Vol 2. Barcelona : Crítica : Museu d'Història de Catalunya, 2004. p. 1286-1299 : gràf

Notes. Bibliografia.

La Generalitat republicana davant el Tribunal de Garanties Constitucionals: El cas de la Llei de contractes de conreu / Pere Jover
Jover, Pere


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 334 (abril 2008), p. 32-34 : il. (Focus) 
Notes.

L'abril del 1934 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de contractes de conreu, que era un primer pas d'una reforma agrària de caire moderat. Empesa pels propietaris agrícoles, la Lliga va recórrer la nova Llei davant del Tribunal de Garanties Constitucionals de la República, en el que constitueix un precedent de l'actual recurs interposat contra l'Estatut d'Autonomia aprovat en referèndum el 2006.

La Catalunya pagesa: entre l'argolla d'una conflictivitat heretada i de solucions confuses (1931 - 1939) / Antoni Gavaldà
Gavaldà i Torrents, Antoni


En: 121487 Republicans i republicanisme a les terres de parla catalana. [Barcelona ; Valls] : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : [et al.], 2008. p. 715-738
 (Republicanisme, gènere i conflictivitat social. Ponència) 
Bibliografia.

La Mancomunitat de Catalunya i el foment del sindicalisme agrari (1919 - 1923) / Josep Casanovas i Prat
Casanovas i Prat, Josep


En: 104795 Solidaritats pageses, sindicalisme i cooperativisme. Lleida : Institut d'Estudis Ilerdencs, 1998. p. 395-415 : gràf.

Notes a peu de pàgina. çInclou apèndix estadístic.

La "Reforma agrària liberal" / Josep Fontana
Fontana i Làzaro, Josep


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 277 (febrer 2003), p. 22-26

La Segona República espanyola / Josep Fontana
Fontana i Làzaro, Josep


En: Papers del Museu d'Història de Catalunya. Barcelona, núm. 4 (maig 2002), p. 4-8 : il. (A Fons) 
Suplement de: L'Avenç : revista d'Història. Notes.

L'article incideix en l'oblit, durant la transició, dels progressos que va introduir el primer govern de la Segona República en la societat espanyola. Recorda el deplorable estat del país el 1931 per la desídia de la dictadura anterior, per la crisi econòmica mundial del moment i per l'orientació dretana del món occidental per la por al comunisme. A més, la Segona República havia de resoldre problemes propis com la reforma agrària, la demanda d'autonomia de Catalunya, la reforma d'un exèrcit macrocèfal i la posició de poder de l'església. Amb les eleccions de 1933, l'autor comenta la tasca destructiva de la dreta, i la gestació de l'aixecament del 1936 que, al seu parer, es desencadenà per evitar les reformes socials endegades fins al 1933 (que perjudicaven els seus interessos de classe privilegiada), i per acabar amb les demandes d'autonomia catalanes, un problema que aquí apareix més real i pròxim que la hipotètica amenaça comunista, sempre assenyalada com la principal causa de l'aixecament.

Un Intent d'història oral: El sis d'octubre a Mataró / Josep Xaubet i Vilanova
Xaubet i Vilanova, Josep


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró. 2a època, núm. 20 (juliol 1984), p. 14-19 : il.

Dos fets sobresurten dels esdeveniments del Sis d'Octubre a Mataró; l'intent de cremar l'església basilical de Santa Maria de Mataró i la sortida dels "Escamots" cap a Barcelona, fets dels quals els qui en tenen memòria han pogut parlar a bastament. Això, però, no és més que la punta de l'iceberg; aquell dia i durant els d'abans i els de després es teixí una xarxa d'esdeveniments interrelacionats i de relacions personals per portar-los a terme de la qual no se n'ha dit gairebé res. El present artícle intenta d'esbrinar en la mesura del que és possible els fets d'aquelles dates; és un intent de fer "història oral", ja que la reconstrucció ha estat feta en base als diversos testimonis recollits dels qui hi varen participar. L'autor agraeix públicament als qui l'han informat l'ajuda que li han donat, sense la qual no s'hauria realitzat aquest escrit.